...where the streets have no name...

divendres, de maig 20, 2005

Un any més...

... s'han acabat les classes i ara toca estudiar. Així que espero que no ens passi com al Manolito i ho entenguem tot!

Ànims per l'estudi i molta sort amb els examens!

dijous, de maig 05, 2005

Dancing Bush

Si teniu ganes de recrear-vos un rato, aquí teniu la solució...

  • Dancing Bush
  • dilluns, de maig 02, 2005

    Avui del 1808



    Francisco de Goya - Fusilamientos del 2 de Mayo


    Madrid; Museo del Prado; uns quants anys després:




  • Link a una web on s'explica el que va passar el 2 de maig

  • (S'ha de dir que ni m'ho he llegit ni crec que ho faci immediatament, així que no sé quina fiabilitat ni tendència té el que s'explica)

    diumenge, d’abril 03, 2005

    Queen



    Després de 3 mesos de llarga espera amb l'entrada del concert a la mà, per fi vaig disfrutar del concert de Queen amb Paul Rodgers a Barcelona.

    Per resumir-ho en poques paraules, el què hi va ser va estar genial, però el què no hi va ser (que no és poc) es va trobar a faltar [ampliat a totes les interpretacions imaginables].

    Tot i això, una música inoblidable per a una nit inoblidable.

    divendres, de març 25, 2005

    Norm and Company

    L'altre dia, remenant pel google, vaig arribar a aquesta una pàgina de vinyetes de còmics que em van agradar força, com per exemple...





  • Link a la pàgina

  • dilluns, de març 21, 2005

    Déclaration

    Je déclare l'état de bonheur permanent
    Et le droit de chacun à tous les privilèges.
    Je dis que la souffrance est chose sacrilège
    Quand il y a pour tous des roses et du pain blanc.

    Declaro el estado de felicidad permanente
    Y el derecho de cada persona a todos los privilegios.
    Digo que el sufrimiento es irreverente
    Cuando hay rosas y pan blanco para todos.



    Je conteste la légitimité des guerres,
    La justice qui tue et la mort qui punit,
    Les consciences qui dorment au fond de leur lit,
    La civilisation au bras des mercenaires.

    Impugno la legitimidad de las guerras,
    La justicia que mata y la muerte que castiga,
    Las conciencias que duermen en el fondo de su cama,
    La civilización en los brazos de los mercenarios.



    Je regarde mourir ce siècle vieillissant.
    Un monde différent renaîtra de ses cendres
    Mais il ne suffit plus simplement de l'attendre:
    Je l'ai trop attendu. Je le veux à présent.

    Veo morir este siglo que envejece.
    Un mundo diferente renacerá de sus cenizas
    Pero no es suficiente esperarlo:

    He esperado demasiado. Lo quiero ya.


    Que ma femme soit belle à chaque heure du jour
    Sans avoir à se dissimuler sous le fard
    Et qu'il ne soit plus dit de remettre à plus tard
    L'envie que j'ai d'elle et de lui faire l'amour.

    Que mi mujer esté guapa a todas horas
    Sin tener que taparse con maquillaje
    Y que no se deje para más tarde
    Las ganas que tengo de ella y de hacerle el amor.



    Que nos fils soient des hommes, non pas des adultes
    Et qu'ils soient ce que nous voulions être jadis.
    Que nous soyons frères camarades et complices
    Au lieu d'être deux générations qui s'insultent.

    Que nuestros hijos sean hombres, no adultos
    Y que sean lo que nosotros hubiéramos querido ser.
    Que seamos hermanos, camaradas y cómplices
    En vez de dos generaciones que se insultan.



    Que nos pères puissent enfin s'émanciper
    Et qu'ils prennent le temps de caresser leur femme
    Après toute une vie de sueur et de larmes
    Et des entre-deux-guerres qui n'étaient pas la paix.

    Que nuestros padres puedan por fin reconciliarse
    Y que se tomen su tiempo para acariciar a su mujer
    Despues de toda una vida de sudor y lágrimas
    Y de las entre-dos-guerras que no eran la paz.



    Je déclare l'état de bonheur permanent
    Sans que ce soit des mots avec de la musique,
    Sans attendre que viennent les temps messianiques,
    Sans que ce soit voté dans aucun parlement.

    Declaro el estado de felicidad permanente
    Sin que sean palabras con música,
    Sin esperar que vengan los tiempos Mesiánicos,
    Sin que se vote en ningun parlamento.



    Je dis que, désormais, nous serons responsables.
    Nous ne rendrons de compte à personne et à rien
    Et nous transformerons le hasard en destin,
    Seuls à bord et sans maître et sans dieu et sans diable.

    Digo que, en adelante, seremos responsables.
    No echaremos cuentas a nadie ni a nada
    Y transformaremos la suerte en destino,
    Solos a bordo y sin maestro y sin dios y sin diablo.



    Et si tu veux venir, passe la passerelle.
    Il y a de la place pour tous et pour chacun
    Mais il nous reste à faire encore du chemin
    Pour aller voir briller une étoile nouvelle.
    Je déclare l'état de bonheur permanent.

    Y si quieres venir, cruza la pasarela.
    Hay sitio para todos y cada uno
    Pero nos queda aún un camino por hacer
    Por ver brillar una nueva estrella.
    Declaro el estado de felicidad permanente.



    Georges Moustaki


    Traduït per la Lara. Gràcies un cop més.

    dimecres, de març 09, 2005

    Epi i Blas

    L'altre dia, buscant una foto de l'Epi i el Blas, vaig anar a parar a un parell de blogs que vaig trobar molt interessants, i en un d'aquests vaig trobar això:


    On / Off

    Hora de dormir. El ritual es sencillo. Apago la tele. Apago el DVD. Enciendo la cadena. Escucho una canción. Apago la cadena. Apago la luz de la sala. Me lavo los dientes. Apago la luz del baño. Cierro la puerta. Cierro la ventana. Apago la luz de la habitación, la lámpara y la radio. Me meto en cama...pero nunca encuentro el interruptor del cerebro.


    El meu ritual és una mica diferent, però jo tampoc trobo mai l'interruptor!